El dimecres 7 de setembre celebrem la cloenda amb
una festa de fusions, a Paral·lel 62 (antiga BARTS)
Des dels anys 60 i fins als nostres dies, s’ha vingut aplicant l’etiqueta jazz de fusió a moltes músiques composades a partir de la integració de diferents estils. Tot i que per molts el propi jazz seria la unió d’unes quantes coses, s’ha fet habitual només referir-se a la fusió, quan el seu resultat és més el producte d’una combinació que no pas un estil propi en si mateix.
No solem parlar de fusió quan ens referim a la bossa nova, o quan parlem de latin jazz. Perquè en el fons, malgrat són fusions en tota regla, no necessitem indicar-ho en el seu nom. Les característiques d’aquests estils, han assolit tanta personalitat que han adoptat un nom que no les aparta del concepte de fusió, ni tampoc en ressalta que ho siguin.
Desconeixo si és gaire acadèmic parlar de jazz de fusió en tots els casos i segurament que no és el més rellevant de cadascun dels projectes del que parlarem. De fet, la música ens agrada, ens inspira, ens fa ballar, ens commou, o no. I la seva estructura, o les etiquetes que li vulguem posar, no són el més rellevant quan la vivim de debò.
En qualsevol cas, en les següents entrades breus sobre el programa del MASIMAS FESTIVAL, us parlaré d’algues fusions i molt específicament de les 4 fórmules que hem triat per la nit del 7 de setembre a la sala Paral·lel 62 (antiga Sala Barts). I ho faré amb el concepte de fusió al capdavant, per a que us imagineu com sonaran aquests projectes i us vinguin moltíssimes ganes de ser-hi.
Quan vàrem pensar en una festa de cloenda en clau de jazz, la llista d’idees i propostes era tan àmplia com eclèctica. Hi volíem swing i jazz d’arrel, però també jazz més contemporani. Ens venia de gust adaptar-nos a l’estiu i aprofitar per fer-ho molt festiu, exòtic i per la gent que vol ballar. També teníem ganes de fer-ho en clau de festival internacional i portar bandes per primer cop a Barcelona. Però no podem deixar els creadors que tenim a la ciutat sense veu en un dia així. La fórmula ens abocava a un programa de fusió. Integrant moltes coses. I aquí teniu aquest programa: una festa de fusions.
Començarem amb Llibert Fortuny i Gergo Borlaï, un duo de fusió basat en dos creadors, amb dos instruments nuclears pel món del jazz (el saxo i la bateria), modificats per ells mateixos a partir d’elements i tècniques més properes a la fusió jazz electrònica.
Seguirem amb Oleándole, un projecte de fusió flamenca gens habitual. No ens duran el flamenc amb arranjamentsarrenjaments o elements jazzístics, sinó que viurem un repertori de Wayne Shorter en clau de flamenc. Ole-tú.
En tercer lloc tindrem la fusió d’estils proto-jazz (de principis de segle XX) amb hip hop, amb el trio de Soweto Kinch. I acabarem la nit ballant amb un octet d’ethiojazz… I no qualsevol octet. Ni més ni menys que els més aclamats ara mateix. Els francesos Arat Kilo, amb la cantant malinesa Mamani Keita i l’slammer de Boston Mike Ladd (cèlebre especialment per les seves col·laboracions i enregistraments amb Vijay Iyer).
Una nit, 4 fusions. Cap de les quatre gens habitual. I amb dues bandes reconegudes per tots els aficionats al jazz de Barcelona, i dues formacions internacionals inèdites encara per la nostra ciutat. Save the date! Guardeu-vos aquest dia: dimecres 7 de setembre.
