La personalitat de Charles Mingus (1922 – 1979) com a creador és apassionant, única, referencial per diverses generacions de jazzistes. Contrabaixista, pianista, compositor i director, Mingus és un tòtem del jazz, amb una obra extensa i variada, i un estil gairebé transicional, a mig camí de diverses escoles: del swing a l’avantguarda, passant pel bop, el latin i, fins i tot, la clàssica, i amb una forta admiració per l’obra de Duke Ellington. Mordaç, irascible, sarcàstic, lluitador contra el racisme, Charles Mingus va passar a la posteritat com a una figura imprescindible de la música i la cultura del segle XX. També va deixar una obra inèdita, ‘Epitaph’, descoberta pel professor Andrew Homzy el 1989. El musicòleg i director d’orquestra Gunther Schuller la va arranjar i estrenar el mateix any a Nova York. En realitat, el mateix Mingus ja havia estrenat un esbós de la partitura el 1962. ‘Epitaph’ és una obra monumental; res té a envejar a les millors composicions d’Ellington, Stravinski, Beethoven o Debussy; és un compendi de la personalitat extraordinària, frondosa, de Charles Mingus.
La interpretació per primer cop a Barcelona d’aquesta obra és gràcies a l’impuls de l’associació Clasijaz. Fundada a Almeria l’any 1998, per Pablo Mazuecos, Clasijazz ha esdevingut una de les iniciatives més fascinants del jazz a Espanya. Amb una activitat ingent, ha posat en marxa propostes d’altíssima volada que, a més, ajunten sovint a músics de diverses generacions i procedències. És el cas de la Clasijazz Orchestra, que uneix a joves promeses del jazz espanyol —andalús, català i valencià, sobretot— amb figures de la categoria de Perico Sambeat, Francisco Blanco ‘Latino’ i el nord-americà Wayne Escoffery, l’únic dels integrats que ha interpretat aquesta peça —el 2007, en una formació dirigida per Gunther Schuller. La Clasijazz Orchestra és, com l’obra de Mingus, una formació catedralícia, a cavall de la clàssica i el jazz, amb trenta-tres intèrprets i sota la direcció de Ramon Cardo, saxofonista, bigbandista, company de viatge de Sambeat, Latino i altres grans exponents de l’escena valenciana. Millor celebració del vintè aniversari del Mas i Mas Festival, impossible.
