Concert inaugural: MINGUS EPITAPH – CLASIJAZZ ORCHESTRA
Director: Ramón Cardo.
Saxos: Wayne Escoffery, Perico Sambeat, Enrique Oliver, Pedro Cortejosa, Tete Leal, Antonio González, Florencio Juan, Francisco Blanco “Latino”, Sergio Albacete. Trombons: Vicent Pérez, Victor Colomer, Francisco Soler, José Diego Sarabia, Pedro Pastor. Trompetes: David Martínez, Julián Sánchez, David Pérez, Roc Albero, José Carlos Hernández, Pep Garau. Tuba: Elohim Porras. Fagot: Juan de Dios Robles. Clarinet, clarinet baix i clarinet contrabaix: José Mateo. Guitarra: Carlos Medina. Contrabaixos: Bori Albero y Pablo Báez. Pianos: Daahoud Salim, Pablo Mazuecos. Bateria: Andreu Pitarch.
La personalitat de Charles Mingus (1922 – 1979) com a creador és apassionant, única, referencial per a diverses generacions de jazzistes. Contrabaixista, pianista, compositor i director, Mingus és un tòtem del jazz, amb una obra extensa i variada, i un estil gairebé transicional, a mig camí de diverses escoles: del swing a l’avantguarda, passant pel bop, el latin i, fins i tot, la clàssica, i amb una forta admiració per l’obra de Duke Ellington. Mordaç, irascible, sarcàstic, lluitador contra el racisme, Charles Mingus va passar a la posteritat com a una figura imprescindible de la música i la cultura del segle XX. També va deixar una obra inèdita, ‘Epitaph’, descoberta pel professor Andrew Homzy el 1989. El musicòleg i director d’orquestra Gunther Schuller la va arranjar i estrenar el mateix any a Nova York. En realitat, el mateix Mingus ja havia presentat un esbós de la partitura el 1962. ‘Epitaph’ és una obra monumental; res té a envejar a les millors composicions d’Ellington, Stravinski, Beethoven o Debussy; és un compendi de la personalitat extraordinària, frondosa, de Charles Mingus.
‘Epitaph’ torna a Barcelona després de més de trenta anys, quan el 3 de novembre del 1991, el Festival de Jazz de Barcelona va presentar aquesta obra al mateix Palau de la Música Catalana, amb la direcció de Gunther Schuller i la mateixa orquestra que l’havia estrenat dosanys abans al Lincoln Center de Nova York. Aquest cop, arriba de la mà de Clasijazz, una de les iniciatives més fascinants de l’escena del jazz a Espanya. Fundada a Almeria el 1998, i amb una activitat ingent d’aleshores ençà, l’associació Clasijazz i el seu fundador, Pablo Mazuecos, han posat en marxa aquests darrers anys projectes d’un nivell altíssim, col·laborant amb figures com Maria Schneider i integrant músics de diverses generacions i procedències.
La Clasijazz Orchestra, vaixell insígnia d’aquesta entitat i que actua per primer cop a Barcelona, uneix a joves promeses del jazz espanyol —andalús, català i valencià, sobretot— amb figures de la categoria de Perico Sambeat, Francisco Blanco ‘Latino’ i el nord-americà Wayne Escoffery, l’únic dels integrants que ha interpretat aquesta peça (el 2007, en una formació dirigida per Gunther Schuller). La Clasijazz Orchestra és, com l’obra de Mingus, una formació catedralícia, a cavall de la clàssica i el jazz, amb trenta-tres intèrprets i sota la direcció de Ramon Cardo, saxofonista, bigbandista, company de viatge de Sambeat, Latino i altres grans exponents de l’escena valenciana. Millor celebració del vintè aniversari del Mas i Mas Festival, impossible.
Amb la col·laboració de:
