Existeixen alguns músics emblemàtics de Barcelona que no necessiten presentació i en Dani Nel·lo podria encapçalar perfectament aquesta llista gràcies a unes credencials saxofonístiques que han anat mutant al llarg de les quatre últimes dècades. Membre dels llegendaris Los Rebeldes, fundador de Los Mambo Jambo, arqueòleg sonor al capdavant de Los Saxofonistas Salvajes, amant del jazz més exhuberant, devot de la novel·la negra i locutor a l’emissora iCat. Sense cap mena de dubte, més que un músic es tracta d’un camaleó polifacètic i hiperactiu que ha fet de la llibertat la seva major senya d’identitat i que ha sabut moure’s amb soltesa pels confins de la música d’arrels afroamericanes que tant adora. “El saxo ha estat un dels paradigmes del jazz, però sempre l’he defensat com a peça essencial del rock & roll, del Rhythm & Blues, del soul i, fins i tot, del funk. Hi ha una sèrie de gèneres que sense el saxo serien inconcebibles i crec que això s’ha de reivindicar”, em va comentar fa uns anys. “Moltes vegades m’han mirat per sobre de l’espatlla des de l’àmbit de la modernitat o des de l’erudició jazzística, però crec que tinc dret al meu propi univers i aquest ve del Rhythm & Blues”.
Després del confinament va tornar a la carretera per actuar en tota mena de festivals, va editar un nou treball discogràfic amb Los Mambo Jambo (el fabulós «Exotic Rendezvous»), va girar per diverses ciutats espanyoles amb l’espectacle de caràcter íntim «Noir» i enguany ha decidit donar una nova volta de rosca a la seva il·lustre carrera amb el projecte Dani Nel·lo + Organ Trio. Una aposta arriscada que li serveix per reivindicar un format musical que va aparèixer a mitjans del segle passat amb el noble objectiu de fer ballar a la gent en els clubs més prestigiosos. Vist en perspectiva, era un nou so que va sorgir quan els saxofonistes de Rhythm & Blues i de jazz es van associar amb organistes per trencar l’hegemonia de les grans orquestres i demostrar que la megalomania no era sempre equivalent a diversió. Per a molts van ser els primers rebels musicals, molt abans que paraules com a punk formessin part de l’imaginari popular. “Crec que l’explosió de la música afroamericana durant el segle XX ja s’ha convertit en universal. Per descomptat que hi ha matisos ètnics, racials i locals, però el seu impacte ha estat enorme”, em va explicar en una entrevista. “Les espores de la música no paren de viatjar. Poden arribar en condicions desfavorables, però acaben donant fruits a milers de quilòmetres del seu origen. És com un miracle”.
Els sospitosos habituals que l’acompanyen en aquesta nova aventura musical són Gerard Nieto a l’òrgan, Martín Burguez a la guitarra elèctrica i Ramón Ángel Rey a la bateria. Una banda amb entitat pròpia que té molt clars els seus referents històrics, però que no deixa de viure el present de manera intensa. Per aquest motiu han cuinat un repertori salvatge basat en les composicions més representatives de la carrera de Dani Nel·lo i també s’han tancat en l’estudi per a gravar un EP amb quatre cançons titulat «Grand Prix» que s’editarà aquesta tardor i del qual ja es pot escoltar el primer avançament («El Escorpión») a totes les plataformes digitals.
L’estrena de Dani Nel·el + Organ Trio va ser en l’última edició del Mercat de Música Viva de Vic i el passat 18 de setembre va poder gaudir-se en les distàncies curtes a la sala Jamboree dins del cicle Rhythm’N’’Jamboree. Sens dubte, va ser una ocasió perfecta per descobrir el nou so d’un dels músics més aclamats de Barcelona i constatar que els dies de confinament han servit per a reactivar una escena musical d’arrels afroamericanes que ens oferirà moltes sorpreses en aquest últim tram de l’any. “De sobte, les circumstàncies van dictar que ja no podies ser tu mateix ja que no podies realitzar la missió a la qual has dedicat tota la teva vida”, em va explicar el saxofonista fa uns mesos. “Havies de tocar només a casa teva i no podies compartir la música amb ningú. Va ser com si en Superman hagués de viure constantment en la pell d’en Clark Kent”. Per sort, els superherois musicals sempre tornen quan més se’ls necessita i aquest nou projecte d’en Dani Nel·lo ja apunta maneres de clàssic.